Notícia de Alimarket

Más d'un any després de l'inici de la pandèmia de la Covid-19, el sector de Restauració Col·lectiva continua treballant per a recuperar el ritme d'activitat previ, molt alentit per factors com la proliferació del teletreball, que en moltes empreses arribava per a quedar-se; el tancament inicial de menjadors d'escoles i centres de dia (ja oberts en molts casos, però encara amb una important caiguda en el nombre d'usuaris); o la inactivitat de les cafeteries hospitalàries, sobretot les de públic, que en molts casos es van veure abocades al tancament per la limitació de les visites i acompanyaments en hospitals i les exigències normatives en distanciament de taules, aforaments, etc.

L'arribada de la Covid va afavorir la digitalització dels serveis (alguns consideren que en un any s'ha avançat el que s'esperava per a un període d'entre cinc i deu), que en l'àmbit sanitari i social va suposar la consolidació de la telemedicina i la teleassistència, totes dues amb un creixent ventall de possibilitats. La crisi també va afavorir el desenvolupament dels serveis d'alimentació a domicili, un segment pel qual estan apostant molts operadors, com a via de diversificació.

Si bé el sector ja augurava fa un any una important caiguda en els ingressos, les previsions inicials es van incrementar davant la prolongació d'una crisi que, de fet, en l'actualitat, segueix molt present al país. El resultat, segons les dades de la patronal del sector Food Services, és una caiguda mitjana del sector estimada en el 45% en 2020, si bé les 30 empreses del sector consultades per Alimarket Sanitat i Dependència per a l'elaboració de l'Informe 2021 de Restauració Col·lectiva a Espanya, rebaixen aquest percentatge fins al 20%, apuntant a més unes previsions poc falagueres per a 2021.

En l'àmbit geriàtric, la pandèmia no va limitar inicialment l'activitat en les residències, malgrat els problemes de proveïment d'aliments que van sofrir les operadores de restauració. No obstant això, el número defuncions en els geriàtrics i el tancament dels centres de dia van llastrar els comptes en aquesta àrea que, gràcies a la vacunació, pràcticament s'hauria recuperat.

En l'àmbit hospitalari, també es va mantenir el ritme de treball quant a l'alimentació a pacients (no vaig agafar en les cafeteries hospitalàries), però les exigències de seguretat, normatives, el desenvolupament de nous menús específics per a persones infectades, o la inclusió de determinats aliments, etc. van generar una sèrie de despeses que no sempre s'han pogut amortitzar.

En aquest context, els principals grups nacionals i estrangers, encapçalats per Serunion, al qual un any més van seguir Eurest-*Compass, Ausolan, Sodexo, Mediterránea i Aramark, han desenvolupat diferents solucions per a atendre el mercat i adaptar-se a les noves necessitats generades per la pandèmia. Des del principi, els operadors han intentat convertir-se en col·laboradors dels centres atesos, aportant solucions de diferent índole. El gruix de les empreses van registrar importants descensos en la seva facturació, amb les comptades excepcions de Boris 45, a la qual la incorporació de nous contractes li va permetre mantenir-se; Visama, que l'atenció geriàtrica li va permetre incrementar lleugerament la seva vendes; i la Divisió Sociosanitària de Ucalsa, que va augmentar notablement les seves vendes, centrades sobretot en la prestació de serveis d'alimentació domiciliària.

Quant a les inversions, més enllà que l'evolució positiva fins a 2019 havia propiciat ja l'adequació d'instal·lacions en el gruix dels grups, la situació anòmala de 2020 no va afavorir massa esforços inversors en instal·lacions. Les accions es van dirigir sobretot a millorar el servei i reforçar la relació amb els clients i al desenvolupament de novetats tecnològiques i apostes per la sostenibilitat. Tampoc va ser 2020 un any d'adquisicions, com venien veient-se en anys anteriors, si bé, la situació que està deixant la pandèmia fa pensar que, a partir de la segona meitat de 2021, empreses de petit o mitjana grandària podrien optar per la seva integració en grups més grans, davant la impossibilitat de subsistir per si mateixes.